Lecciones de amor
Título original: Words and Pictures
Año: 2013
Duración: 111 min.
País: Estados Unidos
Director
Guión: Gerald DiPego
Música: Paul Grabowsky
Fotografía: Ian Baker
Reparto
Clive Owen, Juliette Binoche, Keegan Connor Tracy, Bruce Davison, Adam DiMarco, Navid Negahban, Janet Kidder, Valerie Tian, David Lewis, Eva Bourne
Sinopsis
Comedia dramática sobre dos profesores: él de inglés (Owen) y ella de arte (Binoche), que sostienen dos puntos de vista diametralmente opuestos; se enfrentan en una especie de incruenta batalla para dirimir si son más importantes las palabras o las imágenes.
Premios
2013: Festival de Toronto (TIFF): Nominada al Premio del Público (Mejor película)
Críticas
En gran part el plantetjament que trobàm a “Lecciones de amor” te algúns components originals, tot i que, la historia d`amor dels personatges principals sigui previsible des de el principi, però el recorregut que fan ells dos per arrivar a entendrer.se es mes complet-xe del que podriem esperar d`una parella aparentment madura, com ara son Jack i Dina, dos professors enfrontats, defensant la materia del seu magisteri devant dels seus alumnes, un d`ells la pintora Dini (Julitte Binoche) que defensa el predomini, com a llenguatge, de la imatge sobre la paraula. L`altre, Jack (Clive Owen) llinguista i poeta, que defensa la importancia de la paraule com lo mes important com a mitjà d`expresió humana.
Aquesta guerra philosòfica-intelectual surgeix per una creença radical de ambdós, però amorosa per la materia que cada un d`ells intenta ensenyar , i convecer als seus alumnes, avant-possant aquesta creença sobre tot lo demés , i paradoxicament, el desencontre se intensifica per l` atracció física mutua que senten els dos professors, Binoche i Owen, però qué, sobre tot ella, no vol reconeixer.
Però si ens doném comte, en aquest cas hi ha un triangle Amorós, el de cadasqú d`ells guardant fidelitat a la seva materia; paraula o imatge, l `amor que surgeig entre ells dos, i la por de entregarse a l`altre tenint en el subconscient la sensació de que si això passa traicionaran la seva corrent de pensament sobre els propis conceptes que cada un d`ells té, de l` art de la paraule, i de l`imatge com a llenguatge mes important.
Aquests conceptes contraposats i debatuts ja serien un motiu sufficient per anar a veure la pel.lícula de Fred Schiapisi, -tot i que crec que no profundisa lo suficient per arribar a conclusions que convençin a cap defensor de cadasquca de les teories, probablement per que cap d´elles te arguments suficients per convençer a l`altre, per aixó la reflexió convida a arrivar a un acord de terme mig en la que tots els pensaments tinguin cabuda, asumint la importancia en el seu contexte de cada una de elles, i entenint la evolució i desenvolupament en la societat i cultura fins arrivar al momento actual.
A “Lecciones de amor” també es posa en evidencia un altre aspecto important a la comunitat pedagógica de les brancas a on se ensenyan arts, i es que, una part del professors es veuen com persones frustrades que per causes diverses no han arrivat a ser reconeguts com artistas en la seva disciplina, i moltes vegades es quedan en l`ensenyament.
Tot i que la pel.lícule del australià, Schepisi, autor de obres com El foco de la tempestad, La casa Rusia, o Criaturas felices, no es perfecta, i per moments es una mica desigual en quant a desenvolupament de guió, però aquest film te suficients atractius com per no pasar desapeçebut, sobre tot, pel debat anunciat anteriorment i per dos intérprets que, com actors son de gran solvencia i com a parella ençenen el foc de la pasió, tot i que massa vegades se hagin de contenir pel seu component de divergencia conceptual, racionalitat, i per que no di rho, fals amor propi i un exces d`orgull.
Però també hem de ser realistes, ¡¡aixó pasa tantes vegades en la vida real!!
Pepe Méndez
