INTERESTELAR
Año
2014
Duración
169 min.
País
Estados Unidos
Director
Guión
Jonathan Nolan, Christopher Nolan (Historia: Kip Thorne)
Música
Hans Zimmer
Fotografía
Hoyte van Hoytema
Reparto
Matthew McConaughey, Anne Hathaway, David Gyasi, Jessica Chastain, Mackenzie Foy, Matt Damon, Michael Caine, John Lithgow, Casey Affleck, Timothée Chalamet, Wes Bentley, Ellen Burstyn, Topher Grace, David Oyelowo, Collette Wolfe, Leah Cairns, Elyes Gabel
Sinopsis
Al ver que la vida en la Tierra está llegando a su fin, un grupo de exploradores liderados por el piloto Cooper (McConaughey) y la científica Amelia (Hathaway) se embarca en la que puede ser la misión más importante de la historia de la humanidad y emprenden un viaje más allá de nuestra galaxia en el que descubrirán si las estrellas pueden albergar el futuro de la raza humana.
Comentari crític
Cristopher Nolan es bén reconegut per a un públic jove, com un director de gran talent, amb personalitat, i un discurs cinematográfic different amb uns plantejaments temátics originals pero inquietants i una mica truculents per al públic. Es ben cert que l`hi hem de reconeixer aquesta peculiaritat fins i toten les pel.lícules menys personals, com ara son els tres films que ha dirigit de Batman, en ells tambe ha conseguit de un seguell personal i ha revaloritzat el personatge de aquest cómic.
Per una altra banda també es cert que en les seves pel.lícules reflecteix una especie de megalomanía en la seva personalitat que impregnan les seves obres de emprentes reiteratives en el lleguatge fílmic, angoixans i esgotadores que et fan sortir del cinema una mica cansat i entervolat, incàpaç de enraonar amb claretat el seus missatges.
A “nterestelar” podem trovar totas aquestes virtuts i tots els seus defectes de una manera ampliada, que fam que surtis de la sala amb la sensació de cansançi i, al mateix temps, donant gracies per que allò se hagi acabat.
He de clarificar que es una sensació personal, perque soc conscient del gran poercentatge de públic jove, que tot i no haver arrivat a entendre bé les seves tesis filmics, surten entusiasmats per les seves arriesgades propostes argmentals, amb ideologías entre espirituals i místiques, impregnades amb un chic de natura científica, suppós que per acostar-les una mica més a la psicología de lo que es la imperfecció humana, i tractar, de aquesta manera, de que el públic es re-coneixi -com persones que som- amb aquestes debilitats realistes.
A “Interestela” Cristopher Nolan se fica –ens itenta ficar- en un mon del futur inmediat, i juga, per una banda, amb lo que es debé com una intuitiva realitat –la extenuació dels recursos de la terra i la contaminació d´un planetaque es mor, i per altre bande juga amb la investigación d´uns científics quesembla que han trobat la “manera” de viatjar a unsaltres planetes foras del sistema solar de una forma molt més rápida amb la esperança de posibilitar la supervivencia dels nostres descendents a uns altres sistemes intergaláctics. Aquí, Nolan utilitza els nous descubriments científics, pero hiotétics, encara de que podem viatjar a trav´rs dels “forat negres” o els questionats “Forats de cuc” que jugant amb la gravetat, sembla que es pot acursar el temps del viatge, considerablament , questió que es parla molt darrerament.
Per enredar-nos una mica mes en la part científica, Nolan va mes anllà i barretja, també, la teoría de la física quántica. Es en aquesta part de allargament argumental, quant, per mi, la cosa es posa inaguantabla, justament per incredulitat científica, i per estirament innesesari de la historia que ens conta i, que arribat en aquest punt tot es fa mes confús. Es clar, es Nolan en estat pur, per aixó, estic convenzut que una part del públic, sobre tot joves, adolescents i inmadurs, aquesta part de la pel.licula, plena de efectes especials i teorías icomprensibles es la que mes disfrutarán.
Pepe Méndez
