La sombra del actor
Título original: The Humbling ( LA HUMILLACION)
Año: 2014
Duración: 112 min.
País: Estados Unidos
Director: Barry Levinson
Guión: Buck Henry, Michal Zebede (Novela: Philip Roth)
Música: Marcelo Zarvos, The Affair
Fotografía: Adam Jandrup
Reparto
Al Pacino, Greta Gerwig, Dianne Wiest, Kyra Sedgwick, Charles Grodin, Dylan Baker, Dan Hedaya, Maria Di Angelis, Nina Arianda, Victor Cruz, Li Jun Li
Sinopsis
Simon Axler (Al Pacino) es un veterano y famoso actor de teatro que sufre de repente un bloqueo interpretativo. Tras una penosa interpretación de Macbeth en el Kennedy Center de Nueva York, Simon no tiene más remedio que aceptar que los días de éxito pertenecen al pasado, y se ve sumido en una depresión. En un intento por recuperar la magia, se deja llevar a una aventura con una mujer lesbiana, mucho más joven que él…. Adaptación de la novela de Philip Roth.
Crítica
En aquest moment, no se me acut cap altre actor en el panorama mundial del teatre, mes apropiat que Al Pacino per donar vida a Simon Axler, un personatge que a nivel físic es el seu mateit refletxe, però que, tambè ho podría ser a nivel psicològic i espiritual. La vida de Al Pacino com actor ha estat enlluernadora, brillant durant molt anys, desitjat per les dones i admirat pels seus companys i pel públic en general, amb unes actuacions creibles i salvatgement realistes, que han donat a la seva vida artística una loable estabilitat, pero com a personatge privat ha pasat per una serie d`etapes no sempre tan estables, que en algúns moments ell sospitava que, tot i estant en lo mes alt del seu crèdit com actor, alguns dubtes interiors i canvis físics podríen estar posant en perill la seva carrera i marcar-lí. el seu punt final.
La historia que conte la pel.lícule es com un allargament -que pot ser agònic o pot ser jubilós- en la vida de un personatge públic estimat, despres de retiras-se de la vida social. Podem agafar dues cares d`aquesta moneda, una, pensar que ja no es útil i no aceptar l`anonimat, o l`altre, dedicar-se, amb mes forçes, s`hi cap, a descubrir facetes desconegudes del seu interior com a ser humà..
Si per qualsevol persona amb una vida laboral comú però que estimi la seva feina, el moment de la jubilació l`hi pot suposar un petit trauma interior, imaginem algù que ha tingut una vida pletórica de éxits i lloanças, no tant sols en el seu País, sino en tot el món. Imagineu que de cop, ell se ne adoni que l`hi manquen les forçes, perd la memoria, ha perdut el carisme –sobre tot amb les dones, i això es fatal per ell, que sempre ha estat un gran seductor i aquesta seducció ha estat una part important del motor de la seva vida- i, a mes a mes de això s`hen dona conte damunt l`escenari, devant el seu públic de tota la vida, aquest que tants de dies l`ha apludit amb admiració. Per suposat que aquesta percepció l`hi ensorra la seva creençe de que val la pena continuar i prend la determinació més trágica però en aquest cas, per ell, la mes coherent, el suicidi.
A partir d`aquí, la pel.lícule de Barry Levinson es converteix en una continua autoreflexió del personatge Simon Axler ficat en la pell de Al Pacino i aquest, com un mestre de la interpretació o fa seu amb desengany però amb amor, amb escepticisme descregut, però amb gotes de sarcasme comtemplatiu que fan que, per una casualitat inesperada, es retrovi amb una joveneta admiradora dispusada a ajudar-li con si fos la seva enamorada, i això l`hi encendrà una espurna de esperanza en la seva vida, que ja creïa acabada. Però les vides de les persones, tant si son grans com joves porten un bagatge familiar, cultural, social, afectiu, que afloreix en qualsevol moment i dificilment ens deixarà avanzar en les nostres relacións en total llibertat, sobre tot, quant les persones més properes del nostre entorn decideixen com han de ser les nostres relacions, els nostres amics, lo que està bé i lo que està malament, i Simon Axler, a aquestes alzades de la vida no està disposat a començar a lluitar en lo que ell creu molins de vent, tot i que sense que ell mateix es dongui conte, en alguns moments confongui pasatges viscuts de ficció amb la pura realitat de la seva actual vida, i amb una extensió d`aquesta confusió viurà pasatges desitjats que imagina barretjats amb altres no tant desitjables ni glamourosos però mes reals, sense tenir la certeza de quins son uns i quins els altres.
Si Al Pacino te una magistral interpretació en un paper que sembla biogràfic, també volem destacar la estupenda presencia de una natural i seductora Greta Gerwig, en una pel.lícula ben construida, molt ben contada per Levinson, que de segur ha conseguit amb “La Sombra del Actor” la millor adaptación al cine, fins ara, de una novel.la de Philip Roth.
Pepe Méndez
Abril/2015
